30 setembre 2008

Unió de Repúbliques Socialistes Americanes


Després de la nacionalitació de bancs i el pla de monerització pública de l'economia nord-americana, després de sentir les explicacions de George Bush II que hauria signat en Mao Tse Tung en els seus anys jovenívols, després del rescat de diverses asseguradores, tinc la impressió que el futur de l'economia nord-americana sembla seguir el guió del film d'en Soderbergh.

Estem a les portes d'una Unió de Repúbliques Socialistes Americanes?. Després de veure en Micky Mouse i la Ventafosc en una manifestació (una disneymani?) per a reivindicar millores salarials començo a sospitar que sí.



Font. Daily Mail Reporter

P.D. A més, em comenten que la Blancaneus s'ha divorciat. Definitivament, el món (el món que coneixem) s'acaba.

Cronica.cat

Aquesta setmana inicio la meva col·laboració en el diari digital www.cronica.cat (per cert, no seria millor croni.cat?). Un petit racó digital obert cada setmana. A què no saben quin ha estat el tema de la meva primera intervenció?... Ho han encertat. Jo ho deia en Serrat "cada loco con su tema".

25 setembre 2008

Nanobiografies

No és estrany. En el món dels microblogs, de twitter, dels sms i de les novel·les de Monzó és lògic que s'escriguin biografies en sis paraules. Nanobiografies. El futur està en la síntesi, en la capacitat de destriar el gra de la palla, en la concreció absoluta. 

I és que sis paraules donen per molt: "Ma vida, un capítol de Seinfield", "Sí, tu pots editar ta biografia" del creador de wikipèdia, "Continuo fent cafè per a dos", "Arreglo wàters, em paguen una merda", "Espantar de morir, aterrat de viure". 

Casualment, aquest matí m'han definit (una vegada més) com "el noi que escriu un blog" que ha substituït el clàssic "el noi amb el cabell blanc". No em negaran que les possibilitats de les nanobiografies polítiques són gairebé infinites. Em permeto fer alguns sugeriments.

George Bush Jr. "Les segones parts mai foren bones"
Wiston Churchill. "Polític que acomplí la seva promesa"
Ronald Reagan.  "Actor. Polític... Sempre fent el mateix"
Margaret Thatcher.  "Guionista i directora de Full Monty"
Nelson Mandela. "El primer polític dos punt zero"
Che Guevara i Fidel Castro. "Millor una imatge que mil paraules" 
Silvio Berlusconi. "Amb cirurgia estètica, amb anestèsia ètica"
Toni Blair. "La tercera via en via morta"

S'hi animen?

24 setembre 2008

Agenda pública


Després d'un període de reflexió, he decidit fer públic la meva agenda a Google Calendar. Des d'avui, podeu seguir l'evolució de les activitats que realitzo, els actes als que tinc previst assistir o les iniciatives que porto a terme. L'objectiu essencial és afavorir la transparència i visibilitat de la tasca parlamentària, que ja havia iniciat amb altres eines com el facebook, el twitter o aquest blog. Soc conscient que aquest exercici de transparència voreja uns quants problemes. El més important és la publicació d'informació que afecta altres persones. Si em reuneixo amb un empresari turístic, amb una confraria de pescadors o amb una associació de veïns, tinc dret a fer públic la nostra trobada?.

Jo justifico així l'agenda pública:

1. Si soc un representant públic, els ciutadans tenen dret a saber com uso el meu temps laboral.
2. La presentació de les activitats genera un registre que en el futur pot ser emprat com a balanç.
3. La visibilitat de l'agenda pot obrir un debat sobre els usos (i mals usos) del temps per part dels responsables polítics, com ja vaig intentar fer amb el diputat Povedilla.
4. L'agenda pública agilitza les gestions, com per exemple la sol·licitud d'una reunió o una visita.
5. L'agenda pública pot actuar també com una forma de difusió d'actes i activitats.

Inicialment, l'agenda només serà visible però no es podrà editar. A poc a poc, es poden assajar noves utilitats:

1. Un ciutadà podrà afegir un comentari (una anotació, un enllaç, un advertiment) a qualsevol punt del calendari. Podrà preguntar en quin lloc es realitza un acte, complementar una informació o fer arribar una queixa vinculada amb l'activitat que es realitzarà.
2. Un ciutadà podrà suggerir una reunió, un acte o una trobada directament a l'agenda, en aquells espais alliberats.
3. Sovint, assumeixo compromissos per telefon o de forma personal que mai arriben a l'agenda. Amb el Google Calendar, el sol·licitant podria incorporar directament la cita.
4. Es podran coordinar les agendes de diversos responsables polítics o dels polítics i els ciutadans.
5. Es podran crear agregadors de calendaris reunits per temes (polítics, socialistes, gironins...), de manera que un ciutadà tindrà accés directe a l'activitat efectiva de la vida política del país.

L'ús del Google Calendar té unes possibilitats extraordinàries en l'àmbit de l'e-govern, com ho desmotrà en Roc Fagès. Hi ha altres polítics que han iniciat l'experiència de les agendes públiques (com el propi Obama), i l'experiment sembla que funciona. De moment, inicem la versió beta. Llums i taquígrafs!

Postdata. Una reflexió final. Com explicà l'amic Alfonso Gil a les Jornades de Politika 2.0, hi ha polítics (com ell) que no poden utilitzar les eines 2.0. Persones que per motius obvis no poden utilitzar instruments com el Google Calendar.

23 setembre 2008

Vicky Cristina Barcelona



La frase de moda en les tertúlies del país és aquesta: "El film d'en Woody Allen no representa la Barcelona real". I afegeixen: "La Barcelona de Vicky Cristina Barcelona és una ciutat irreal, la ciutat dels turistes".

Imaginem que els crítics tenen raó. Allen no és capaç de trobar la Barcelona real, perquè un senyor que viu a Nova York i que a més porta aquell barret no pot arribar mai a entendre la Barcelona real. Imaginem que decidim refer el guió i situar l'escena a la Barcelona real. On anem?. A la dreta de l'Eixampla?. Al 22 arroba?. A Fabra i Puig?. I què formarà part de l'escenografia de la Barcelona real?. El TNC?. Un bar de disseny?. Un sex shop?. La línia 3 del metro?. Un restaurant japonès?. Una autoescola?. Un pis pastera?. Un taller gràfic?. El despatx d'un arquitecte en decadència?. La seu d'una agrupació local de Ciutadans?.

D'acord. La ciutat dels turistes no és la ciutat real. Però és que cap ciutat és la ciutat real. Totes les ciutats són en realitat els itineraris que escollim d'entre tots els itineraris possibles.

22 setembre 2008

On són?


On són?.

On és l'Alan Greespan, el regulador que mai va regular res?. On és la Margaret Thatcher?. On és en David Friedman (Friedman Jr.), teòric del liberalisme absolut?. Buscant templates pel seu blog?. De què deuen parlar ara a la FAES?. Del canvi climàtic que no és, de la llengua castellana que es perd?. I l'expresident Aznar que hi diu, entre abdominal i abdominal?. On és en Joaquín Santiago Rubio, el teòric local del liberalisme total?. Què opina en Xavier Sala i Martín?. O està venent llibres?. O canviant la tipografia de la seva pàgina web?. On és l'Esperanza Aguirre, la liberalitzadora emmascarada, que un dia privatitza una escola i una altra fulmina la sanitat pública?. On són els que ens han portat fins aquest port?. 

El fonamentalisme del mercat ha fracassat. I, com sempre, els efectes se senten més ens uns que els altres. 

17 setembre 2008

Bloggers anónimos

- ¿Y cómo te llamas?
- a.k.a Míster Deckerd. También ElectricSheep o simplemente Deckerd
- Las identidades digitales están prohibidas. Tu nombre real
- Soy Marc Calderón
- Marc, ¿por qué estás aquí?
- Dicen que tengo el síndrome de Diógenes 2.0, que según la wikipedia es un desorden del comportamiento provocado por el abuso de las herramientas 2.0
- ¿Dicen?
- Bueno. Puede que tenga ese síndrome
- ¿Cuánto hace que no posteas?
- 39 horas
- ¿Alguien quiere decirle algo a Marc?
- ¿Tú eres el que llegó a 99 de karma en el plurk?. Eres mi héroe
- Está prohibido hablar 2.0
- Yo quiero añadir un comentario. El término Diógenes 2.0 es incorrecto. El abuso de herramientas 2.0 es una patología llamada Transtorno de adicción a Internet (IAD)
- Voto negativo por cansino, por duple y por provocación
- Eres más reiterativo que el delicious de Enrique Dans
- Por favor...
- Eres un troll. Te vamos a banear.
- Por favor, respetad las reglas. Vamos a intentar ser amables con Marc. ¿Cómo podemos ayudarle?
- ¿Estás proponiendo un meme?
- Lo importante no son las herramientas. Es la actitud. Se puede ser 2.0 con herramientas 1.0. Y viceversa.
- No cites sin referenciar, plis. Eso es de alorza. Que aunque sea cc hay que citar.
- Yo no hablo con personas que tienen menos de 150 en technorati. Fracasado
- Al menos yo no retoqué mis fotografías del facebook
- Habláis demasiado. No os paséis de 140 caracteres
- Hace un año...
- Cállate Alvy
- Lo vamos a dejar por hoy. Quedamos como siempre el jueves a las nueve
- ¿No podríamos hacer un networking?. Así nos podríamos desvirtualizar
- Recordad las reglas. Nada de kedadas. El jueves en twemes, pues

16 setembre 2008

Temporada Alta



Icones

Començo per les imatges. En Comadira va dibuixar una cadira als peus d'un escenari, enmig d'un altre escenari (natural). En Ferran Adrià va crear una escuma blanca (coco?) amb un cor de menta. En Llena ens apropà al simbolisme sado, amb aquelles lletres de llapis de llavis. I en Catany ens suggeria una mirada indiferent, com a reclam de l'espectacle (quina ironia). Vull confessar, però, la meva devoció mariana per la proposta d'aquest any. Em declaro corprès per l'enginy d'en Tàpies. 
Post-it: hem d'encunyar l'expressió "És tan bonic com un cartell de Temporada Alta". 

Federalisme

Temporada Alta és la metàfora de la Catalunya a la que aspiro. La Catalunya federal que encara hem de dissenyar (i després construir, és clar) té la seu de l'Agència Tributària a Manresa, el MNAC a Sitges, l'Institut d'Estudis Catalans a Poblet, la Universitat Pompeu Fabra a Lleida, els estudis de TV3 a Tortosa i el Síndic de Greuges a Figueres. De moment, ja hem fet el primer pas: la millor programació escènica del país se situa en una ciutat que no arriba als 100.000 habitants.

En Sunyer

Gastrònom. Excel·lent conversador. Premi Nacional de Cultura. Boletaire. Visionari. Saltenc il·lustre. Dissenyador de El Canal. Fill d'en Salvador Sunyer. Caçador de talents. Amic per la propietat transitiva. Tot projecte necessita un projectista; tota idea, un idealista.

El programa

Peter Brook, Cherkaoui, AreaTangent, El llibertí d'en Bozzo, Mariano Pensotti, Il ritorno , Patrice Chéreau, Deschamps & Makeieff, Albert Vidal, Marta Carrasco i Llibert Fortuny... Hi ha molts susbtantius per afirmar que la programació d'aquest any apropa Girona a Edimburg i Avinyó. Jo no em penso perdre el concert de l'Adriana Calcanhotto, a qui vaig descobrir aconsellat per l'Àlex Sáez i la Mireia Fuentes. Devolva-me és la banda sonora del meu estiu. 

wikidad

Como en todos los eventos en los que hay por medio un aprendiz, en el evento de Gasteiz se acuñó un nuevo término que me gusta mucho. Y es que si se juntan Arkimia y alorza, tiene que pasar algo.

Wikidad (wiki + ubicuidad). Dícese de la cualidad de la que disfrutan algunas personas para tener el don de la ubicuidad en la red 2.0, y postear en su blog, twitear, editar el wiki, leer sus feeds y a la vez, hablar con sus colegas en "modo presencial", todo ello a la vez y en el mismo momento, sobre la misma cosa.

La forma verbal podría ser netoratonear.

13 setembre 2008

Más Polítika 2.0



Aún continúa el eco de las jornadas Polítika 2.0. Una de las ventajas de lo 2.0 es que las voces se amplifican y se multiplican. Pueden seguir el hilo de la discusión en las bitácoras de Ricard Espelt, César Calderón (que no vino pero mandó una adhesión), Sergio Monge, el crack alorza (elegido por aclamación cronista oficial), MakGregory, Iñaki Murua, Artesanía en red, Agirregabiria (al final, me aprendí el apellido), Ricardo Ibarra, Roberto Cacho o JR. Mora (aunque no comparto su visión). Tienen dónde escoger. Como todo evento 2.0, pueden seguir el blog (donde hay buenos vídeos del evento), el excelente wiki, el twemes de la polítika 2.0 o curiosear las fotografías del evento (y comprobar que efectivamente casi no me queda pelo negro).

Éstas son las 10 frases más sugerentes de la reunión.

"Eres lo que compartes". César Calderón vía Iñaki Murua
"Los valores definen lo 2.0". Alberto Ortiz de Zárate
"Una persona se hace persona a través de las otras personas". Agirregabiria
"Si eres político no abras un blog. Lee los blogs de los otros". Roberto Cacho
"Se buscan ciudadanos hacker". Alberto Ortiz de Zárate
"La política 2.0 me permite pensar en voz alta". Rafa Larreina
"Un político sólo es democrático si ha sido elegido por la mayoría y respeta a la minoría". Gorka Espiaú
"En este país, algunos no podemos usar la web 2.0". Alfonso Gil
"Algunos partidos nacidos en el XIX han sobrevivido el siglo XX. Pero los que no se adapten a los nuevos derechos irán languideciendo junto al fax o la máquina de escribir". Ricardo Ibarra
"Si no hablas tú, otros lo harán por ti". Iñaki Murua

La imagen es de MakGregory

12 setembre 2008

Politika 2.0

Demà s'inicen les jornades sobre Politika 2.0 al Parlament Basc. Ja poden consultar les aportacions de Ricardo Ibarra ("Militancia y afiliación 2.0"), Miquel Agirregabiria ("de la política èpica a la lírica política"), Roberto Cacho ("Escucha 2.0"), Iñaki Murua ("La comunicación en el mar 2.0") o Alberto Ortiz ("Política 2.0, cuestión de valores").

Ja poden consultar també la meva aportació: La política 2.0, la política de la conversa. S'admeten suggeriments.

Politika 2.0
View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: política 2.0)

11 setembre 2008

La política de la conversa


Setmana de la política 2.0. La trobada de socialistes catalans al Montseny ha servit per a avaluar la crisi econòmica i les propostes d'acció, per a analitzar les estratègies en el pols per la financiació i per marcar les prioritats legislatives. Però també ha estat una oportunitat per a debatre les possibilitats de la política 2.0. Hem après que la política 2.0 no és l'aplicació de noves eines, del twitter al facebook. És sobretot una forma diferent de fer política, basada en la participació, l'adaptació, les nous llenguatges, la transparència, la sinceritat i la humilitat. La política 2.0 és, abans que res, la política de la conversa.

Aquest cap de setmana participo en la trobada de política 2.0 que tindrà lloc al Parlament Basc. Una trobada en la que també aportaran la seva visió en Rafa Larreina, parlamentari d'EA; Goyo del Sol, autor del wiki de politika 2.0; Mikel Agirregabiria, una referència de l'educació 2.0; Roberto Cacho de escucha 2.0; Iñaki Murua; Ricardo Ibarra; Alorza; Iñaki Ortiz; o el Agorante Aberrante, entre molts d'altres. En breu, els hi explico què explicaré a Gasteiz. He d'asssitir als actes de la Diada de Catalunya que s'inicien a Sant Feliu de Guíxols, la pàtria petita del president Irla.

07 setembre 2008

El que diu Roberto Alfa

Hi ha llibres que no s'haurien de llegir en determinades situacions. Si, com jo, tens una crisi de fe democràtica no hauries de llegir el diari de Roberto Alfa. Però ho he fet. I només puc imaginar una sortida: No s'ha de fer una política diferent; s'ha de canviar la política. O potser ja és massa tard. O tal vegada avui he dormit massa poc. Potser encara no m'ha engolit la indiferència de la quotidianeïtat.

No ho diguin a ningú però crec que Roberto Alfa no existeix. No he trobat cap rastre d'aquest politòleg, més enllà del diari que s'ha editat amb motiu de l'exposició Spots electorales. El espectáculo de la democracia. Penso que Alfa és un personatge creat pels comissaris de l'exposició dirigida per Marzo i Fito Rodríguez. L'exposició és un recull dels spots electorals internacionals dels darrers 20 anys. Saben quina és la conclusió més immediata?. Els spots són idèntics. Colombians, radicals, socialdemocràtes, pseudofascistes, danesos, pensadors, lliurepensadors, africans. Tots els spots diuen, a grans trets, el mateix. Nuats de la seva connotació ideològica, la mirada dels aspirants de Nafarroi Bai no és massa diferent de la mirada de Ruiz Mateos.

No. Crec que Alfa no existeix. Però el seu diari és versemblant. Tan real com la política mateixa.

El verdadero daño de la política, como de la publicidad, es dar nombre a todo. Eso, además de matar al político que todo hombre lleva dentro, condena a la política a la perversión del lenguaje, a la desaparición del silencio, de la distancia que hay entre dos huellas consecutivas en la arena. Sin vacío de por medio, dos huellas seguidas no son nada. La palabra sólo está pensada para la actualidad y, por lo tanto, para el olvido.


Todo se basa en repetir lo mismo hasta la saciedad, hasta que el eslogan se quede adherido a la piel del público como un secante.


De verdad creo que la gente vota porque la política no le afecta. La política se percibe positiva cuando no da problemas y negativa cuando se mete en la vida de la gente. Qué paradoja. Si afectara a la gente, estarían todos en la calle protestando. La gente vota porque es un juego, una apuesta anónima que no te responsabiliza en absoluto.


La gente se siente aturdida tras los debates porque no sabe decir por qué no es capaz de decir quién ha vencido. Se sienten estúpidamente alienados por la mecánica política.


La abstención se ha ido convirtiendo en un símbolo de la libertad del individuo frente a la democracia. Porque la democracia lo nomina todo y hay cosas que no se pueden nominar. Me gustan los que se abstienen

05 setembre 2008

Benidorm 2.0


Una de les lliçons de la crisi més evidents és que la forma convencional de fer turisme (i la terrible epidèmia immobiliària que l'ha acompanyat) ha entrat en crisi. Té raó en Gutiérrez-Rubí: Menys totxanes i més Internet. Ha arribat el moment de reiventar les destinacions tradicionals, de recuperar el to turístic (que no residencial) del litoral.

El 12 de setembre la Costa Brava inicia els actes del seu Centenari. Diuen les cròniques que un 12 de setembre de 1908 un escriptor català, en Ferran Agulló, batejà per primera vegada el litoral gironí com a costa brava. El centenari no és un exercici nostàlgic, sinó una oportunitat per a fer balanç i projectar-se cap al futur. Cap una Costa Brava 2.0.

Un primer indici de les condicions del canvi les podem trobar en el XII Fòrum Internacional de Turisme de Benidorm. Amb la intenció de "reiventar el futur" i idear un Benidorm 2.0, el Fòrum reuneix teòrics del turisme com l'antípoda Yeoman, Van der Borg, Ricard Pié, Duhamiel o un servidor. Recomano una visita al blog de les jornades i els hi convido a participar en la convocatòria d'idees. Un altre turisme és possible. I necessari.

Parlem (seriosament) de les migracions?


Poques coses generen comentaris més absurds i ignorants com les migracions. El rebuig antropològic vers l'altre projecta totes les nostres neures, pors, fòbies, intransigències i odis. I algunes declaracions polítiques desafortunades. Per uns dies, Rivas Vaciamadrid, ciutat coneguda universalment perquè és la residència de l'insigne don Royo, esdevindrà l'epicentre del debat (seriós, raonable) sobre les migracions.

El III Fòrum Internacional sobre les migracions és una excel·lent oportunitat per a reflexionar sobre el fenomen que més afectarà el nostre futur. Xerrades, debats, conferències i també un esclat de festa i activitats paral·leles. I si no poden assistir-hi presencialment, no es perdin les eines 2.0 del Fòrum, del facebook al blog o al youtube. Ens contaminem?. 

03 setembre 2008

Cercabloc.cat

El millor termòmetre per mesurar la salut dels blogs catalans és, sense cap mena de dubte, el cercabloc. Aquest entorn, gestionat per l'hiperactiu Eduard Díaz, es un magnífic espai de consulta, cerca i actualització dels blogs catalans. Els blogs estan organitzats per comarques, per províncies i per temàtiques, el que facilita la consulta i actualització.

Cada blog disposa d'una fitxa en la que podem accedir a la seva informació general, les dades de l'autor i els enllaços amb altres eines 2.0 com twitter, facebook, picassa, technorati o flickr. Tot això en un espai amb un magnífic disseny.

Podeu també consultar el rànking de blogs per categories o per àrees geogràfiques. Aquest és el rànquing general:

1. Marc Vidal
2. K-Government
3. Bitassa a Lloure
4. De bat a bat
5. Blog sense fulls
6. El blog de Lourdes Muñoz
7. Bloc d'Apple en català
8. Tens un racó dalt del món
9. Observatori de ciberpolítica
10. Entrellum

Encara no t'hi has inscrit?.

02 setembre 2008

Els meus 10 spots turístics favorits

Tot i que les empreses s'adrecen a poc a poc cap a models de promoció 2.0, la forma més convencional de donar a conèixer una destinació és amb un spot comercial. La majoria dels anuncis turístics són previsibles: vistes aèries, turistes feliços i un collage d'activitats sempre repetides, el swing del golfista, la capbussada a la piscina (splashh), les BTT, el sopar amb espelmes o els submarinistes al costat d'un peix globus... HI ha, però, excepcions molt notables. Aquests són, d'acord amb la meva opinió, deu bons anuncis turístics. Quins són els seus?.

10. Sri Lanka

És cert. Un altre anunci basat en les vistes aèries amb escenes més o menys convencionals. De vegades, però, els recursos clàssics funcionen. I el país tambe hi ajuda.

9. Indonesia

Un excel·lent treball estètic que juga amb el concepte clàssic de tradició i modernitat. El joc narratiu de la papellona és una mica naïf, però efectiu.

8. Filipines

Una bona forma de convertir un eslogan ("More than the usual") en un fil conductor. Molt bona sintonia i fantàstics jocs d'imatges.

7. Grècia

Eolos, Prometeu, Ulisses, les sirenes... Si viatjar és somiar despert, per què no emprar els mites?. Les imatges estan construïdes sobre sensacions.

6. Nuevo México

Ja que Nuevo México és un referent pels ufòlegs, l'anunci juga amb el concepte "el millor lloc de l'Univers". Com fer un bon anunci amb pocs recursos. I no hi apareix la destinació!.

5. Índia

Una bellíssima sintonia i una gran fotografia. La presentació de l'India a partir dels propis habitants. No és una exhibició de natura o patrimoni, sinó de la cultura viva.

4. Israel

Una mirada sorprenentment deshinibida del concepte de Terra Santa. No es perdin tampoc aquesta promo realitzada amb motiu del Campionat de Futbol de 2006.

3. La Rioja

El turisme és, abans que res, biografia. La magnífica promoció de La Rioja (la tierra con nombre de vino) incideix sobretot en la vivència, en la experiència dels protagonistes. Una obra mestra de la publicitat turística.



2.Suïssa

Una línea d'anuncis molt curiosa, adreçada al públic femení (i al públic rosa). Igual que la promoció d'Israel, coincidí amb la Copa del Món de futbol. Però a Suïssa, els homes dediquen poc temps al futbol...



1. Nova York

Una absoluta delícia. El turisme no presenta la realitat, sinó que juga amb els somnis. Per això, el NYC de l'anunci és una simfonia desbordant d'imaginació. A més a més, la factura tècnica és impressionant. Un luxe.



Publicat a Clan-destinos

01 setembre 2008

Un any

Avui fa un any que es van fondre totes les llums. Els estels, les bombetes, els llumins, les espelmes, els fars, els neons, les làmpades, les llars de foc, les cuques de llum, les llunes plenes, els primers raigs de sol, les aurores boreals, les llums d'emergència, les torxes. Un any de foscor.